LA TRAGÈDIA ESPANYOLA A LA FRONTERA DELS PIRINEUS L'èxode d'espanyols a França ha adquirit tals proporcions que és realment inimaginable. És tot un poble el que envaeix: rics, pobres, burgesos, comerciants, camperols, obrers, administracions públiques, exèrcit, un batibull de bèsties, carros, cotxes, material de guerra, tot el que es pugui carregar als carros, arrossegar o enlairar-se a la seva esquena. Si fos possible transportar les cases, ja mateix les portarien d'Espanya... Tot això no és una massa uniforme que avança en una direcció. L'horda avança per tots els camins que baixen de la muntanya, bloqueja els pobles de la frontera, acampa als camps, a les platges, envaeix els pobles. No obstant això, cada dia els trens s'emporten milers d'aquests refugiats que es troben dispersos als nostres departaments.
****
Desenes de milers de refugiats acudeixen en massa a les nostres fronteres. Dones, nens, ancians, homes sans i ferits, combatents i no combatents vénen a nosaltres per tots els senders de la muntanya, i per tots els camins, entre Cervera i Bourg-Madame. És una onada, una allau. Ha calgut desplaçar els efectius d'un cos de l'exèrcit, contenir, reprimir aquesta veritable invasió. Mantindrem dones, nens i ancians? Internarem i per quant de temps els milicians, guàrdies d'assalt i fusellers que han desertat dels seus llocs? Donarem asil a milers d'indesitjables, delinqüents comuns, les mans dels quals estan tacades de sang innocent? Aquestes són les preguntes que ja es fan els nostres llastimosos compatriotes, i que les pròximes hores es faran encara més angoixants. Deixem per ara les causes d'aquest èxode, aquesta fugida, aquest pànic. Són polítics i també porten la marca de Moscou. Ara som els responsables de liquidar, però i després? Ajudem els miserables, donem menjar als que tenen gana, cobrim els que tenen fred, cuidem els ferits i els malalts, i ningú pensa a sorprendre's, tots aproven aquesta acció caritativa i generosa; però i després?
