logo Museu Memorial de l'Exili logo Museu Memorial de l'Exili

1. Llums

Posar llum sobre la mirada que tenim -i que se’ns mostra- de les migracions i el refugi ens ajuda a prendre consciència sobre quin és el nostre punt de partida respecte a aquestes realitats. En aquest apartat hi trobarem activitats introductòries per revisar quina és la nostra mirada i reflexionar sobre la incidència dels mitjans de comunicació en la creació d’un imaginari col·lectiu davant de certs conflictes i les persones que els viuen.

Revisem la pròpia mirada

Comencem per identificar quines són les nostres idees i impressions. Quins conceptes associem amb diferents tipus de desplaçaments? Què en sabem de l’experiència de refugi?

Diana en blanc

Plantilla en blanc per l’activitat “Diana d’associacions”

Dianes activitat

Dianes treballades per l’alumnat d’Animació Sociocultural de l’Institut Vallvera de Salt

Què són estereotips i prejudicis?

Si els volem identificar és important saber de què parlem.
Estereotip:
Imatge estructurada i acceptada per la majoria de persones i considerada representativa d'un col·lectiu determinat. Aquesta imatge es forma a partir d'una concepció estàtica sobre les característiques generalitzades dels membres d'una comunitat (Myers, 1995).

Prejudici:
Actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup (Allport, 1954).

Com en parla la premsa?

La premsa és generadora d’opinió, per això és important reflexionar sobre la imatge que mostra de les migracions i el refugi, perquè el llenguatge i la il·lustració dels articles influiran sobre l’opinió pública forjant un imaginari col·lectiu respecte aquestes experiències i les persones que les viuen.

En aquesta mostra de titulars de premsa quins termes criden l’atenció? Com influeixen en la percepció del fenomen que tracten?

  • Amb Afganistan a la vora de l'abisme està Europa a prop d'una nova crisi de refugiats?
  • La crisi que ve: podrà Europa digerir l'allau de refugiats d'Ucraïna?
  • Espanya es prepara per atendre l'onada de refugiats que fugen d'Afganistan
  • Aquests són els països que estan rebent un tsunami de refugiats ucraïnesos
  • L'allau de pasteres a Canàries dispara la immigració il·legal a Espanya
  • Algèria compleix la seva amenaça i comença a inundar de pasteres les costes espanyoles.
  • La migració satura Canàries
  • Nova onada de refugiats a Europa

Busquem-ho

Què trobaríem si féssim una cerca a les xarxes socials o als principals mitjans de comunicació dels termes "immigrant", "immigració", "refugiat" o "refugiada"?
Durant les primeres setmanes de l'esclat de la guerra d'Ucraïna el periodista Alan MacLeod va fer aquest recopilatori d'algunes publicacions de mitjans de comunicació de diferents països que parlaven de la guerra. Mirant aquestes publicacions ens preguntem: s'hi poden identificar estereotips i prejudicis?

És nou aquest tractament?

Es calcula que entre finals de gener i principis de febrer de 1939, veient que les tropes franquistes estaven guanyant la guerra, més de mig milió de persones van travessar la frontera amb França en pocs dies. Mirem quin va ser el tractament que en va fer la premsa francesa.

La Tragèdia Espanyola - Article de Jean Clair-Guyot, Envoyé Spécial

La Tragèdia Espanyola
Setmanari L’Illustration núm. 5007 (18 de febrer de 1939) p.213.

Article de Le Roussillon / Article signat per un pseudònim « Vigil »

Setmanari Le Roussillon (4 de febrer de 1939) p.2
BNF

LA TRAGÈDIA ESPANYOLA A LA FRONTERA DELS PIRINEUS

L'èxode d'espanyols a França ha adquirit tals proporcions que és realment inimaginable. És tot un poble el que envaeix: rics, pobres, burgesos, comerciants, camperols, obrers, administracions públiques, exèrcit, un batibull de bèsties, carros, cotxes, material de guerra, tot el que es pugui carregar als carros, arrossegar o enlairar-se a la seva esquena. Si fos possible transportar les cases, ja mateix les portarien d'Espanya... Tot això no és una massa uniforme que avança en una direcció. L'horda avança per tots els camins que baixen de la muntanya, bloqueja els pobles de la frontera, acampa als camps, a les platges, envaeix els pobles. No obstant això, cada dia els trens s'emporten milers d'aquests refugiats que es troben dispersos als nostres departaments.


****

Desenes de milers de refugiats acudeixen en massa a les nostres fronteres. Dones, nens, ancians, homes sans i ferits, combatents i no combatents vénen a nosaltres per tots els senders de la muntanya, i per tots els camins, entre Cervera i Bourg-Madame. És una onada, una allau. Ha calgut desplaçar els efectius d'un cos de l'exèrcit, contenir, reprimir aquesta veritable invasió. Mantindrem dones, nens i ancians? Internarem i per quant de temps els milicians, guàrdies d'assalt i fusellers que han desertat dels seus llocs? Donarem asil a milers d'indesitjables, delinqüents comuns, les mans dels quals estan tacades de sang innocent? Aquestes són les preguntes que ja es fan els nostres llastimosos compatriotes, i que les pròximes hores es faran encara més angoixants. Deixem per ara les causes d'aquest èxode, aquesta fugida, aquest pànic. Són polítics i també porten la marca de Moscou. Ara som els responsables de liquidar, però i després? Ajudem els miserables, donem menjar als que tenen gana, cobrim els que tenen fred, cuidem els ferits i els malalts, i ningú pensa a sorprendre's, tots aproven aquesta acció caritativa i generosa; però i després?

Traducció dels articles

Més exemples històrics

Maria dels Àngels Vayreda va ser una de les moltes persones que van travessar la frontera amb França l’any 1939, anys més tard escriuria:

“Jo veia la situació amb més realisme que els homes; veia que una cosa és (…) pronunciar discursos entusiastes en favor d’uns desventurats que s’estan batent en una guerra desesperada en un país remot, i una altra veure-te’ls arribar en massa a casa teva, derrotats, famèlics i esparracats” (p.145)

VAYREDA, M.A. (1970). Encara no sé com sóc

França als francesos. Els espanyols a Espanya - Article signat amb el pseudònim «Un Pagès »

França als francesos. Els espanyols a Espanya
Setmanari Le Roussillon (4 de febrer de 1939) p.2.
BNF

Per tots els camins corre cap a França la miserable processó dels refugiats - Article d'Henry Danjou

Per tots els camins corre cap a França la miserable processó dels refugiats
Diari Paris Soir (28 de gener de 1939) p. 1.
BNF

FRANÇA ALS FRANCESOS. ELS ESPANYOLS A ESPANYA

És molt trist veure aquest èxode de gent pobra, demacrada, esparracada, que fuig sense saber com serà el demà. Alguns són rodamons; trasplantats que vivien de província a província, precedint a les victòries dels nacionals. Els van dir repetidament que els exèrcits de Franco no feien caserna. Tenen por... Van... Altres són criminals. Saben de què són culpables. El càstig just els espanta. I, arrossegant amb ells, mitjançant amenaça o por, tots els espantadissos que es creuen en el seu camí, es precipiten sobre França, asil etern. A continuació vénen els desertors, soldats per la força o milicians convençuts. Després, en cotxes bonics conductors engalanats, els líders responsables passen la frontera amb armes i equipatge. La llei de l'honor dicta que el capità d'un vaixell s'enfonsa amb ell, o si més no és l'últim a abandonar-lo. Però la llei de l'honor és desconeguda per a aquells que, a través de les convulsions d'un poble agonitzant, pensen únicament a fugir amb la seva fortuna mal adquirida. Tots els diaris van relatar l'horror d'aquesta fugida i les escenes brutals o tràgiques que es van desenvolupar a casa nostra. Que els nostres cors, que són massa sensibles a la misèria, es deixin apaivagar i acudeixin en ajuda dels ancians, dones i nens innocents, és encomiable per a la nostra raça. Però que rebem a les nostres llars, acollim i protegim desertors i bandits, això és massa.


****
PER TOTS ELS CAMINS CORRE CAP A FRANÇA LA MISERABLE PROCESSÓ DELS REFUGIATS

S'esperen diversos milers d'emigrants a la nostra frontera on les autoritats han pres mesures per evacuar-los en diversos departaments.

Traducció dels articles

Seleccioneu la vostra història

CAPÍTOL SEGÜENT
Skip to content