2. Diàleg passat-present
El coneixement mutu passa pel diàleg. Sota aquesta premissa es va produir aquesta trobada entre persones de diferents procedències que en les últimes dues dècades han deixat el seu lloc d'origen per causes diverses. Van dialogar en diferents espais simbòlics de l'exili republicà, van dialogar amb testimonis del passat, van dialogar per compartir saviesa i experiències.
Castell de Sant Ferran
Aquest va ser l’escenari de les darreres corts republicanes. Quan es va fer evident que la guerra estava perduda, els governs català, basc i espanyol, que eren a Figueres, van creuar la frontera cap a França. Això va precipitar l’èxode massiu de la població que, entre bombardejos, va creuar la frontera caminant, a cavall, amb carros, cotxes o camions.
Parlem de guerra, de decisions, del transport i dels drets.
[Veure documentació històrica aquí]
Els bombardejos de Figueres
Dolors Bordas i Shola Rashid han viscut la guerra de nenes. Guerres diferents, però guerres al capdavall. Dolors la guerra civil espanyola entre 1936 i 1939, Shola la guerra de l’Afganistan que va tenir lloc entre 1978 i 1992.
Dolors Bordas i Shola Rashid / Foto: Martí Fradera (MUME)
Bombardeig de Figueres el 23 de gener de 1938 per part de l’aviació italiana / Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare (Roma). Operazione Militare Spagna (OMS)
Agullana
Els principals passos de frontera a l’Alt Empordà es van fer per Portbou i la Jonquera, que eren passos oficials, com a tals, controlats per les autoritats franceses; aquests es van mantenir tancats fins que es van veure desbordats. Tot i així, les rutes d’exili van tenir lloc per tota la línia del Pirineu, per passos no homologats com el d’Agullana.
Parlem de les fronteres. Què impliquen aquestes línies imaginàries amb què dividim la terra en trossos?
[Veure documentació històrica aquí]
Les fronteres
Les fronteres travessen, marquen i condicionen les vides de moltes persones, especialment de les procedents del Sud Global.
Les fronteres
Camp de refugiats d’Argelers
El govern francès va fer cas omís de totes les alertes sobre una possible arribada massiva de persones refugiades espanyoles si Franco guanyava la guerra. La manca de planificació, juntament amb el desig que no es produís aquesta entrada de refugiats, va portar el govern a improvisar una resposta. Es va voltar una platja amb filat, es va desplegar un ampli cordó de seguretat i en pocs mesos 80.000 persones omplien el camp de refugiats d’Argelers, un municipi de tan sols 3.000 habitants. Al segle XXI les condicions dels camps no han evolucionat gaire.
[Veure documentació històrica aquí]
La platja d’Argelers
Maternitat d’Elna
En situacions d’emergència és imprescindible vetllar perquè les persones recuperin com més aviat millor unes condicions d’estabilitat i dignitat que els permetin refer les seves vides. Aquesta va ser la funció de La Maternitat d’Elna, un petit oasi enmig del dolor de la guerra, un espai de seguretat i tranquil·litat per a centenars de dones i bebès que van arribar al món en aquestes instal·lacions. Les experiències de solidaritat davant de circumstàncies extremes són molt importants, encara que sovint queden invisibilitzades.
[Veure documentació històrica aquí]
Solidaritat i escolta
L´escolta mútua permet conèixer històries, experiències i punts de vista. Permet esborrar la distància entre el passat i el present, oblidar la distància entre els diferents llocs d’origen. L’escolta mútua ens acosta. És la llavor de la solidaritat.
Trobada a la Maternitat d’Elna (Fotografia 360)