Canviar la mirada per esborrar l'estereotip i veure-hi la persona requereix escoltar des de la curiositat, posar-se a la pell de l'altra i revisar el nostre posicionament. La pregunta "i si jo fos aquesta persona amb aquesta vivència com em sentiria?" pot ajudar-nos a passar a l'acció per transformar els prejudicis en empatia i relacionar-nos de forma responsable.
La maleta ha esdevingut un símbol de l’exili. Escollir ràpidament què s’agafa i què es deixa enrere, no saber si es podran recuperar les coses que es deixen, la incertesa de si l’absència serà temporal o permanent… Tot això enmig d’una situació estressant i no escollida.
T’has preguntat mai què hi posaries a la maleta?
Maleta amb la qual Roser Bru va marxar a França i després a Xile. (Veure el seu itinerari)
Fundació Roser Bru
Josep Canudas es va exiliar a França el 1939, on va ser internat als camps de Bram i Argelers. Canudas, que era torner i ebenista, va fabricar aquesta maleta amb fustes i peces metàl·liques al camp de Bram.
Fons Josep Canudas (Concepció Rovira Canudas) / MUME
Retirada. Coll de Belitres (Portbou), febrer de 1939. Foto: Manuel Moros / Fons Peneff
Jean Peneff
Miquel Santaló va ser diputat a les Corts republicanes, l’1 de febrer de 1939 participa a la darrera sessió de les Corts, a Figueres, i tot seguit marxa a l’exili.
Fons Miquel Santaló / Ajuntament de Girona - MUME
El tinent Juan Sáez Tomás pertanyia a la Secció de Pagaments del servei d’Intendència de l’Exèrcit Popular de la República. En exiliar-se duia una maleta amb els diners per pagar les tropes, aquesta va ser custodiada per la seva família durant més de 70 anys.
Fons família Sáez Merodio / MUME
Pas fronterer entre Portbou i Cervera de la Marenda, febrer de 1939. Foto: Manuel Moros / Fons Peneff
Jean Peneff
Frimari Burguès, Hortènsia Padrós i la seva filla Cleopatra van haver d’exiliar-se a França al final de la guerra.
Fons família Burguès Padrós / MUME
“Quan l’ofensiva russa era més que probable, el govern d’aquell país [Ucraïna] establí uns consells generals per a la població per tal que s’emportessin allò més imprescindible i que no agafessin càrregues innecessàries . Calia seguir la lògica del mínim pes possible. Tot havia de cabre en una motxilla.”
Fragment de: PUJOL, E. (29 de juny de 2022). L’exili, una constant històrica. Sonograma magazine. https://sonograma.org/2022/06/lexili-una-constant-historica/
Maleta d’una família de cinc membres
Yulia Melnykova
Maleta d’una professora de música
Yulia Melnykova
Maleta d’una família de tres persones i dos gats
Yulia Melnykova
Maleta d’una família composta per una mare i una criatura
Yulia Melnykova
Maleta d’una familia de tres persones, conté documents de discapacitat perquè la criatura té una cardiopatia.
Yulia Melnykova
Equipatge d’un gos.
Yulia Melnykova
Contingut d’una maleta ucraïnesa
Yulia Melnykova
Els estereotips i prejudicis són informacions simples que s’estenen i penetren amb facilitat. Per aquest motiu és important aprendre a detectar-los, tenir la ment oberta per adonar-nos de quan els estem reproduint o quan algú altre ho està fent, només d’aquesta manera podrem evitar-los i transformar-los en missatges rigorosos, efectius i constructius. Aquest procés no és senzill, només s’aconsegueix practicant i actuant (role-play).
Les migracions són una pràctica habitual de l’espècie humana i han estat una font d’inspiració molt prolífica per a la creació artística. L’art ajuda a expressar sentiments i a mostrar allò que costa expressar amb paraules des de la racionalitat. Alhora, és una finestra que permet connectar amb l’emoció viscuda per altres persones. La literatura compta amb molts testimonis de diferents generacions i de tots els indrets del planeta que parlen d’allò viscut quan han abandonat el seu lloc d’origen.
Aquí una petita mostra.
MUME
MUME
MUME
MUME
MUME
MUME
MUME
MUME
MUME
MUME
MUME
MUME